Vertical Jou


VJ TEMPS 

 

 COM NEIX UN SOMNI?

És  un dimecres qualsevol  del mes de juny, i ja són mes de les 7, la jornada laboral a quedat enrere, i com tants dies toca sortir a córrer, no obstant avui ha de ser un entrenament un tant especial ja que he quedat amb en David i l’Aleix per anar a pujar el Taga. Així doncs, uniformats d’autèntics “runners” agafem el cotxe i al cap d’uns 25 minuts ens plantem al peu del Taga, a Coll de Jou. El dia és esplèndid, la calor no és intensa i les ganes per començar a córrer ens  inunden. Uns estiraments, correm una mica per el pòrtland direcció Bruguera retornem i ho donem per bo, ja estem apunt. Ens posem les mans als cronometres i un som-hi! dona al tret de sortida.

Comencem molt fort, correm fins el primer repetjó, però no tardem en afluixar el ritme. Tot seguit  el córrer es converteix en passes però no puc quedar-me enrere  així que de seguida torno a posar-me a córrer. Corro tres passes, en camino quatre … i continuem amunt. El cor se m’accelera i una gran salivera m’inunda la boca, escupo… la saliva és tan espessa que no toca a terra, la tinc a la cuixa, la frego. La suor regalima cara avall, l’eixugo amb la màniga dreta i després amb l’esquerra tot enfilant l’última pujada. Ja som al cim del Taga, la muntanya que probablement més cops ens ha vist pujar, córrer, suar…, toco la creu i caic desplomat, paro el cronòmetre. Noto un gust a sang al coll, el cor em batega a 1000 per hora, no parlo, tanco els ulls…la sensació és d’haver corregut tot un dia sencer. Ja passats uns minuts torno en si, miro el cronòmetre i he corregut tan sols 20 minuts. Disfrutem uns minuts de la vesprada i retornem cap al cotxe. De baixada comentem els temps que hem fet cada un, i deu ni do!!! Ens hi hem esforçat bastant. Encara es podria millorar comenta algú. Tornem a la realitat i en un moment de lucidesa se’ns escapa que podria ser una bona cursa vertical. M’entres ens construïm la nostra pel·lícula, arribem el cotxe i …Doncs si! Ja li tenim el nom, l’anomenem VERTICAL JOU.

Sembla possible que el nostre somni és converteixi en realitat, però si volem que sortir bé ens  hi hem d’esforçar. Durant els mesos següents, cada vegada que ens reuníem per entrenar sortia la Vertical Jou. La fem, no la fem, agost o setembre…Al final li posem una data, l’últim cap de setmana d’agost.  Després de tenir ajuda desinteressada de molts companys, arriba  el somiat dia.

A Coll de Jou ens reunim una trentena de corredors tots disposats a córrer la 1ª Vertical Jou. Donem la sortida a les 9:30, cada minut surt un corredor, així fins a sortir tots. S’acaben les sortides i un cop tots a dalt coincidim en què ha estat un èxit!!

Retornem tots junts fins a Coll de Jou on ens espera un bon pica-pica per recuperar les moltes forces que hem gastat per pujar al cim del Taga. Seguidament fem el repartiment de premis i diplomes.

Doncs és així com neix la 1ª Vertical Jou.

No queda explicar gaire cosa més, però si agrair a tots els col·laboradors desinteressats la seva ajuda en poder tirar endavant cada any la Vertical Jou, un somni de tres amics que van anar a entrenar al Taga…

Moltes gràcies a tots i recordar-vos que cada any a finals d’agost té lloc a Coll de Jou la nostra cursa, la VERTICAL JOU. Us hi esperem!!!!

Enric Carreras