Entitats Excursionistes VI Vegueria

Entitats Excursionistes del Ripollès Cerdanya i Osona, membres de la FEEC, amb web pròpia.

 

AE CENTRE ALPÍ “VALL DEL SEGADELL”  http://www.valldelsegadell.com

ACTER  http://astrored.net/acter

AE PLANOLES  http://www.aeplanoles.org

AE VILADRAU KD 1/2H  http://gevkd12h.blogspot.com

CE  CENTELLES  http://usuario.tiscali.es/asvallro

CE CALLDETENES  http://www.cecalldetenes.cat

CE CERDANYA GREC  http://www.greccerdanya.arrakis.es

CP PUIGCERDÀ  http://puigcerda.com

CE RIPOLL  http://www.clubexcursionistaripoll.com

CE SANT QUIRZE  http://ces.rostoll.cat

CE TARADELL  http://www.cetaradell.net

CE TONA  http://www.el-centre.com

CE TORELLO  http://www.centreexcursionistatorello.com

CE VIA FORA  http://palimpalem.com/1/VIAFORA

CEMV CAMPRODON  http://www.muntanyavalldecamprodon.org

GE CAMPDEVÀNOL  http://www.gec-campdevanol.org

GE MANLLEU  http://www.gem.cat

SXI CLUB CAMPRODON  http://www.skiclubcamprodon.org

UE St. JOAN ABADESSES  http://www.uesantjoan.cat

UE VIC  http://www.unioexcursionistavic.org

FEEC  http://www.feec.cat

 

 

Entrevista a Juanito Oiarzabal

 

Excursionisme de competició?

Francesc Roma. http://francescroma.blogspot.com/search?updated-min=2008-01-01T00%3A00%3A00%2B01%3A00&updated-max=2009-01-01T00%3A00%3A00%2B01%3A00&max-results=19

Es diu sovint que un dels trets característics de l’excursionisme actual és el seu vessant competitiu. D’entrada, podria semblar cert, perquè per parlar d’un any del que tinc dades, al 2005 es varen registrar 14.969 inscripcions en les 62 proves que formaven les activitats competitives regulades per la FEEC.

D’entrada, convé dir que aquestes inscripcions varen recaure en un nombre força menor de persones. És a dir, que aquestes 14.969 inscripcions no serien, com podria semblar a simple vista, el 24,3% de les persones declarades a la federació ni el 62,7% del total de targes federatives (percentatges calculats sobre les dades de la FEEC per a l’any 2007).

De fet, la mitjana de persones per prova competitiva va ser de 241 persones per prova, xifra que dóna una visió diferent de la mateixa realitat.

A més a més, aquesta darrera xifra -241 persones per cada prova competitiva- podria semblar un nombre important, però cal agrupar les dades en dos blocs diferents:

· Activitats que estan clarament per sota d’aquesta mitjana: l’escalada, l’esquí, els raids i els ral·lis

· Activitats que estan per sobre de la mitjana: les curses (amb una relació molt propera a la mitjana) i les marxes regulades.

De fet, el panorama canviaria molt si separéssim les dades corresponents a marxes i curses de la resta. Així, si a les 14.969 inscripcions li traiem les 2.767 que corresponen a les curses i les 10.403 de les marxes, quedarien un total de 1.799 participants en tot un any. Repartits en el total de 27 proves que queden, fan una participació de poc més de 66 persones per prova. A la llum d’aquestes dades, la imatge d’un excursionisme competitiu no és massa pletòrica.

Aquí ja no sembla que la competició sigui tan definitòria del nou excursionisme.

La impressió que tenim de la gran importància de la competició només s’aguanta quan es pensa en les marxes regulades, terreny en què cal parlar d’uns 3.000 participants a la Matagalls-Montserrat (l’any 2005 ja havien estat més de 2.800) i d’altres proves també força nodrides (la Núria-Queralt ha arribat aquest 2008 als 600 participants, la Reus-Prades als 700 i la Travessa del Montseny als 580). Entre les quatre marxes estarien cobrint pràcticament la meitat de participants a la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

Un estudi de la classificació de la Copa de Caminades de Resistència de l’any 2008, fet a partir de les 15 curses que s’havien dut a terme fins a octubre de 2008 (de les 18 de què consta aquest circuit) indica que en total s’havien inscrit 1.441 persones com a mínim a una de les proves (participants únics que han acabat la prova). Ja no són les deu mil de què parlàvem abans, sinó mil quatre-centes que han repetit en més d’una ocasió.

Però la dada més significativa és que les 1.382 persones que varen participar en les proves de l’any 2007 només varen representar el 2,2% de les persones declarades per les entitats a la FEEC i el 5,4% de les federades (i cal tenir en compte que per poder participar a la copa s’ha d’estar en possessió d’alguna assegurança federativa).

Les dades de la taula següent permeten arribar a algunes conclusions interessants.

La primera és que en aquests darrers anys ha anat augmentant el nombre de persones que ha participat en activitats competitives (tant si ho comptem per participants finalitzats com per participants únics). Ara bé, les dades de què es disposa pels darrers anys posen en evidència que entre el 50% i el 60% de les persones participen només en una única cursa (percentatge una cursa), fet que acabaria de posar en entredit la importància de la competició. Per si fos poc, l’any 2008, el 90% de les persones que varen prendre part en aquesta copa, només havien assistit a 6 o menys caminades. D’aquí es podria extreure que els afanys realment competitius sembla que només afecten un 10% o menys del total de participants.

Llavors, la pregunta és la següent: en l’excursionisme, és tan característica la competició?

Any

Participants finalitzats

Participants únics

Percentatge una cursa

2005

3034

1059

43,2

2006

3129

1183

59,4

2007

3260

1382

63,4

2008

3845

1441

56,7

Taula 9 – Evolució dels participants a la Copa de Caminades de Resistència

Excursionisme 2.0.

Enric Faura. http://muntanyanet.blogspot.com/2008/01/excursionisme-20.html

En Francesc Roma, al seu bloc, apunta una idea molt interessant: És possible parlar d’un excursionisme 2.0? A partir de l’analogia del concepte de la web 2.0 intenta esbrinar si es extensible al món de l’excursionisme. D’entrada cal acotar el que vol dir el concepte de web 2.0 per aquells que no ho sàpiguen. És una idea que es va inventar O’Reilly (fundador d’una editorial del mateix nom que en una trobada va llançar la idea) en el llunyà (internauticament parlant) 2004 per definir el pas d’una fase inicial de la web a un nou estadi. D’un entorn estàtic, on les aplicacions i serveis eren d’escriptori i els usuaris mers espectadors, s’ha pasat a un nou estadi, on les aplicacions, els serveis i recursos estan a la xarxa. La web 2.0 es caracteritza per l’interacció, el reciclatge de continguts, la barreja i integració de medis, una importància creixent dels usuaris i el compartir continguts. A la wikipedia se’n fa un resum clarificador. Altres aproximacions al concepte inunden la xarxa. Hi ha mil maneres de definir-ho, però la web 2.0 més enllà de definicions acadèmiques potser sigui una actitud, una forma de viure a la xarxa. És una revolució o simple evolució? És un pur canvi tecnològic o també social? Avui es parla de política 2.0, de literatura 2.0, de máqueting 2.0, de comerç 2.0. Llavors, per què no excursionisme 2.0? El concepte ha fet furor i avui en dia s’admet sense discussió. No es discuteix que ha revolucionat paradigmes socials, interaccions personals i la creació de noves identitats. Tanmateix el concepte web 2.0 és massa recent, probablement estigui sobrevalorat i encara no sabem quin és el seu abast real. Cal temps.

En Francesc Roma es pregunta si el paradigma de la web 2.0 pot estar donant pas a una nova sociabilitat en el món excursionista. És a dir, si la web 2.0 modifica les formes tradicionals de comunicació, relació i interacció entre els excursionistes. És un canvi circumstancial o més profund?

En tot cas crec que si que estem assistint a tota una colla de canvis. La web 2.0 ha modificat moltes de les actituds, comportaments i manera de fer de molts excursionistes. Seria absurd negar-ho. No dubto que estem entrant en una nova fase, que no és massiva però tampoc marginal. L’ecosistema està començant a canviar, però no tinc clar cap a on ens dura. Sabem alguns dels canvis de comportament que suposa la web 2.0, però no tenim clar els resultats finals. Seria absurd negar realitats significatives com la comunitat de Madteam, les interaccions que s’estableixen a partir dels blocs (per exemple, a casa nostra, en el món de l’escalada), els fòrums i llocs de piades virtuals, el nou bloc col.laboratiu del C.E. de Gràcia per l’esquí de muntanya, experiències com skirando, les webcams a llocs de muntanya, els llocs que permeten saber les condicions en temps quasi real, les publicacions en suport digital, etc. La gent crea cordades a través de la xarxa, queda per sortir per correu electrònic, cerca ressenyes o descripcions d’itineraris fora de les guies o revistes, es baixa tracks de gps des de la xarxa Tot això és una evidència. A més a més dels canvis provocats per la nova tecnologia també s’intueixen alguns canvis estructurals, en les relacions i posicions. La jerarquia es molt més distribuïda, el poder difús, l’autoritat desdibuixada. Desapareixen espais de centralitat i jerarquia. S’inverteixen tipus de relacions. Cal revisar moltes coses. Afectarà a la Feec, a les entitats, a les publicacions. Segur. Fins a on? No ho sabem.

Crea això un nou imaginari, una nova realitat, una nova manera de concebre l’excursionisme? Tinc una certa tendència a l’escepticisme. Costa molt fer canviar l’espècie humana. En tot cas estem en temps de canvis, de canvis molt accelerats, a cops difícils de percebre. Cal estar oberts, ser permeables i flexibles. D’entrada em sembla positiu que el món excursionista es vegi afectat per la filosofia web 2.0. Això vol dir que està al dia. A on ens portarà? Ja ho veurem.