http://televisiodelripolles.xiptv.cat/video/55570

• Llicències sub-14 i sub-17

• Llicències sub-18 i majors de 18 anys

Informació facilitada per Secretaria de la FEEC

 La muntanya té els seus riscos, però el desconeixement i la falsa sensació d’informació sovint provoca que moltes vegades s’hagin de dur a terme alguns rescats.

Per accedir a la muntanya el que cal és un aprenentatge i una formació que donen les entitats excursionistes federades i no cal que amenacin al nostre col·lectiu amb una mesura que després consideren políticament negativa.

 Els bombers han rescatat  42 boletaires, però no han cobrat cap servei

Els Bombers de la Generalitat han fet, des del mes de setembre, 42 rescats de boletaires que s’havien perdut o que necessitaven algun tipus d’atenció especial. Des de l’1 d’octubre, la Generalitat ja pot cobrar els rescats de ciutadans negligents, però, de moment, no ho ha fet en cap cas.

La directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Olga Lanau, va explicar que des de fa dos anys ha augmentat molt el nombre de rescats de boletaires, ja que el 2007 només se’n van fer 14. El mes de setembre passat els bombers van fer 15 rescats (13 al 2008), 22 a l’octubre (34 al 2008) i 5 aquest novembre (10 al 2008). Lanau va afirmar que aquest augment està causat perquè cada vegada va més gent a la muntanya i no per «una actitud d’inconsciència dels ciutadans». «Si va més gent a collir bolets, alguns sense saber-ne prou, és normal que pugi el nombre de rescats», va argumentar.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/105698.html

Tot i que la FEEC ja es va posicionar oficialment sobre aquest fet el passat mes d’agost, vol aclarir tant a les entitats com al col·lectiu excursionista que la mesura que vol adoptar el Departament d’Interior de fer pagar els rescats de muntanya als presumptament “excursionistes imprudents”, resulta totalment desproporcionada.

Tan sols cal fer un cop d’ull a la Memòria del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació del 2008 on s’assenyala un total de 80.387 actuacions del cos de bombers per emergències a tot Catalunya (Taula 178 de la pàg. 187). Ara bé, si afinem més es pot veure com d’aquesta xifra, tan sols 330 corresponen a actuacions de salvament de persones a muntanya (Taula 167 de la pàg. 179), és a dir, un 0,41 % del total . Fins i tot, filant encara més prim, es pot extreure que d’aquests 330 rescats de muntanya realitzats al Principat durant el 2008 (per allaus, activitats de barranquisme, d’escalada, excursionisme…), un total de 183 -més de la meitat- corresponen a un apartat que el Departament d’Interior anomena “altres activitats”.

Amb aquest document queda més que demostrat que les activitats de muntanya que acaben malauradament amb una actuació de rescat representen en xifres -un fet intangible- una part molt petita del total de rescats que es fan a Catalunya, la major part d’ells imputables a assistències tècniques -tant urgents com no urgents-, accidents de transit o fins i tot salvaments d’animals (un total de 2.090 durant el 2008). Les xifres parlen per si soles.

Per a més informació podeu consultar la LLEI 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, en la qual es modifica l’article 73 octies referent al fet imposable de la taxa la prestació dels serveis del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Informació elaborada per l’Àrea de Comunicació de la FEEC

MANIFESTA PÚBLICAMENT:

 Primer.- Encara que no sigui tasca de la federació valorar la procedència de l’establiment de taxes que gravin els serveis públics, volem denunciar el greuge comparatiu que patirem, com a catalans i com a muntanyencs, si quedem sotmesos al pagament dels rescats.

Com a catalans el greuge es posa de manifest quan prenem en consideració que els nostres veïns d’altres comunitats en cap cas han de pagar el rescat.

 Segon.- No podem acceptar de cap manera que l’amenaça de cobrament dels rescats ens dificulti tant la pràctica individual del nostre esport, com el desenvolupament de les activitats socials de les nostres entitats. No es pot oblidar que som esportistes i els primers interessats en que la pràctica del nostre esport es faci en les màximes condicions de seguretat.

 Tercer.- Denunciem que la manca de precisió en que es proposa l’establiment de la taxa no permet una distinció clara entre l’esportista que vol assolir una nova fita, que sempre té un risc, i desgraciadament pateix un accident, i la persona que sense cap preparació accedeix a la muntanya. Qui i com determinarà l’existència de “conductes imprudents i temeràries”?

Quart.- Som conscients que els serveis de rescat han d’intervenir massa sovint en situacions originades per persones que van a la muntanya sense la preparació i equipament adequat, en circumstàncies que es podrien resoldre amb uns mínims coneixements.
Creiem que per evitar aquestes intervencions motivades pel desconeixement i abús, s’haurien de realitzar campanyes de sensibilització i prevenció dirigides especialment a les persones que no són practicants habituals de les activitats a la muntanya i que ocasionen la majoria de les intervencions dels equips de rescat.
Per a la realització d’aquestes campanyes ens posem totalment a disposició de l’administració.

Cinquè.- La prevenció d’accidents en la pràctica dels esports de muntanya s’ha de fonamentar en la formació dels practicants.
Tampoc no cal cobrar els rescats a un col·lectiu que disposa d’una assegurança que cobreix aquesta possibilitat, això suposaria un increment de preu i una desmotivació per treure’ns la llicència.   
Aquesta ha estat una tasca constant de les nostres entitats i federació, i és actualment la nostra principal preocupació i objectiu.

Per aquests motius,

DEMANEM

1.- Que s’estableixin les corresponents mesures per tal que el possible cobrament dels recats no afecti als esportistes federats practicants dels esports de muntanya i es clarifiquin les situacions en que es podrà aplicar la taxa.

2.- Que regularment es facin campanyes preventives informant dels riscos d’afrontar les activitats a la muntanya sense la preparació física i la formació tècnica adequada, i de la necessitat d’informar de les condicions adients per a la seva pràctica. Campanyes dirigides especialment a les persones que no són practicants habituals.

3.- Que se’ns facilitin les eines per ajudar-nos en la nostra tasca formativa dels esportistes que volen practicar els esports de muntanya amb la preparació tècnica adequada i les màximes garanties de seguretat, única forma de minimitzar els accidents de muntanya.

La Junta Directiva de la FEEC

 http://www.muntanyavalldecamprodon.org/htmls/_100_h.html